Estimades cosines, he trobat adient afegir unes entrades redactades temps ençà,
Lady Incògnita de Nowhereshield
Davant de l'estaborniment general de les femelles en ensopegar amb les mateixes pedres una vegada i una altra, hem decidit fer un manual a l'estil dels "Manuales para señoritas" del segle passat que esperem que sigui d'utilitat per a les lectores, tal com ho eren aquells per a les dames de antaño.
KIT DE SUPERVIVENCIA PORTÁTIL PARA LADIES IN WAITING
"Es una verdad universalmente reconocida que al hombre soltero, poseedor de una fortuna cuantiosa,le hace falta casarse”
Jane Austen, principio del libro Orgullo y prejuicio
Las miladies en edad de merecer –ladies in waiting—encontraréis en esta pestaña un kit de supervivencia portátil para identificar y prevenir los comportamientos de determinados milords.
Al margen del orgullo y de los prejuicios de quienes lo suscriben, trataremos de ser lo más objetivas posible para que sepamos a qué atenernos en cada caso. Aunque se trata de descripciones sucintas de tipos, prototipos, arquetipos, mitos y ciborgs, somos conscientes de que la realidad es mucho más compleja y que en el mismo momento de gestación, ya se están generando nuevos valores al alza. Pero subsisten los clásicos. Si el rasgado de una guitarra es a la milady lo que el canto de las sirenas a Ulises, sólo aspiramos a ejercer de señal luminosa de peligro. Seguramente, las hormonas harán el resto y caeremos en la tentación.
Hablamos de clásicos porque el imaginario persiste y ha sobrevivido a generaciones enteras de miladies desde el principio de los tiempos. Tanto es así que podemos afirmar, sin lugar a dudas, que se trata de una construcción de género. Se hace imprescindible en este punto no sólo identificar los tipos, sino su origen y procedencia en la tradición cultural occidental. Cualquier milady que se precie ha soñado con un príncipe azul y, de hecho, cualquiera de los tipos descrito en este kit es susceptible de serlo (¿?). Aunque, por lo general, la milady que, de princesa no tiene nada, termina adorando a una rana.
Trataremos de tejer el cuento de los 1001 hombres para que esta noche, al acostarnos, sonriamos pensando “de la que nos hemos librado”, o no, y podamos disfrutar de las experiencia.
Es tracta d’un concepte que abarca moltes coses però bàsicament la consequència per nosaltres és que no es vol comprometre’s… amb nosaltres. Total, que acaba enrollat amb vàries i vindríem a tenir lo que s’en diu POLIAMOR .
EL ESPÍRITU LBRE
El espíritu libre se caracteriza por estar enamorado del amor. Persigue vivir experiencias intensas y la Milady es sólo un medio para conseguirlo. Utiliza todas las armas que tiene a su alcance para conquistar a su presa con el fin de vivir la experiencia del amor al límite, sin participar de la vulgaridad de una relación supuestamente “normal”. A nuestros ojos, se presenta como un ser encantador, sensible, vulnerable y romántico, de ahí la complejidad del espíritu libre. Se trata de un lobo con piel de cordero, en definitiva, de un depredador.
Hay que saber que relacionarse con un espíritu libre implica necesariamente participar de una relación abierta, en la que se tienen obligaciones pero no derechos. Hay que estar siempre disponible, pero en ningún caso pedir o exigir.
La Milady debe entregarse a la pasión, al arte amatorio, pero tiene terminantemente prohibido enamorarse. Es el efecto palmera: “lo que sube como palmera, baja como coco”. En cuanto el espíritu libre detecta algún síntoma, se aleja inmediatamente. La sospecha es sinónimo de huida y no hay vuelta atrás. Además, “ya lo sabías, ¿no?” Él siempre va con la sinceridad por delante. Nunca promete nada y esa es su gran baza. La relación con el EL exige una distancia que (no) siempre es susceptible de ser recortada (?). Es la distancia la que mantiene el hechizo, esa ficción que él se encarga de crear a su medida y la Milady de turno se empeña en romper. Craso error: la Milady, en un principio, es considerada como un posible complementario, un alma gemela, un espejismo, razón por la cual, tarde o temprano, le decepcionará. Por mucho que lo intente, nunca estará a la altura de semejante galán.
Aún así, no es extraño que después de alejarse, regrese con apariciones estelares que mantienen el juego del gato y el ratón. No se entrega, pero en su intimidad, la Milady se convierte en una excusa para “morir de amor” y usa magistralmente el efecto distancia para recrear un mal de amores inexistente. Interviene en estos episodios una especie de identificación con el trovador. Nos perseguirá a la antigua, pero le frenará el simple hecho de que somos reales. Lo que lo separa de su “amada” son precisamente sus necesidades, que él bajo ningún concepto piensa atender. Cuando en su imaginario la Milady se convierta de nuevo en un espejismo volverá a buscarla con cualquier excusa. Seguramente le mostrará cómo la ha transformado, mejor dicho, en qué: una canción, un poema, un libro... No olvidemos que la ruptura conlleva un grado de intensidad del que goza plenamente y suele sublimar de forma creativa. Busca un instrumento, un medio, cuyo fin es la creación, que también utiliza como cebo para lograr la atención de su próxima víctima. En estos casos, puede mostrar un poema que hable de ella a otra milady que quedará inmediatamente prendada de su intensa capacidad amatoria, que obviamente querrá para si.
Es el juego de las apariencias, es el “como si” permanente. Actúa como si estuviera enamorado, aunque no lo esté, porque se lo cree y en esa creencia se transforma en un espectro de lo que pudiera llegar a ser. En ese potencial, la Milady cae rendida a sus pies. En este sentido, el fantasma de la Otra, una Milady anterior, se convierte en la causa de la desdicha del EL que nosotras haremos desaparecer. La víctima se convierte así en victimaria a ojos ajenos. Sólo cuando se repite el episodio llegamos a comprender que la otra era una mera excusa para lo que nosotras llamamos “falta de compromiso” que, en realidad, se traduce en falta de interés en nosotras. Lo cierto es que la Milady es sólo un instrumento para reconfortar su ego. Pues, ante todo, es un narciso que se busca a sí mismo. Así que una vez reconfortado por la siguiente víctima es capaz de regresar a la reconquista de la primera, lo que suele ocasionar problemas de poliamor porque entre conquista y conquista siempre encontrará alguna hada inspiradora por el camino, desde la idealización de una Milady que lee tranquilamente en el metro hasta la recepcionista de una oficina a la que sonríe embelesado. El hábito de la seducción lo tiene tan interiorizado que no puede resistirse. Una cosa no quita la otra y deberíamos saberlo.
Por más increíble que parezca, lo cierto es que somos capaces de repetir. El espíritu libre acude a nosotras en sus múltiples formas y caemos: es la amenaza fantasma. Nos ofrece PRESENTE con mayúsculas y ¿quién se resiste? En tal caso, lo digo por experiencia propia, eres acusada de reprimida, porque no te dejas llevar por el deseo. El deseo. El deseo. Y lo peor es que es cierto. Deseamos los EL precisamente porque no pueden ser poseídos. Y también gozamos de forma intensa y masoquista el placer de la conquista efímera y única. No sólo le deseamos a él, deseamos ser conquistadas por él, deseamos inspirar un poema y ser perseguidas, aún a sabiendas que no es a nosotras a quien persigue, ni por asomo. Y por eso seguimos cayendo, pecando porque en cada conquista se produce una agresión. Cada desaire, cada olvido, cada feo es un golpe que justificamos porque “él es así”, es taaaaan especial… Y lo más increíble es que tales escenas se repiten sin cesar. Cuando una Milady le relata a otra un “encontronazo”, a pesar de las señales, la anima a seguir, pero con todas las precauciones del caso. Menudo aviso. En realidad, si se pusiera en su piel haría exactamente lo mismo: se lanzaría en plancha.
Viene a ser lo de las “Amistades peligrosas” porque cuando por alguna razón misteriosa aparece el AMOR, la tragedia está servida, es inevitable. El coste es muy alto. Demasiado. Y eso forma parte del espíritu de la Milady: es muy dada a vivir con intensidad y a vivir de tragedia en tragedia. El EL es en este sentido una liberación, le permite sentir el deseo y vivirlo en consecuencia. Podríamos incluso afirmar que se trata de una atracción fatal, ni más ni menos.
Al escribir está sonando una voz en off como me hubiera poseído la plasta de “Sex in the City”, lo cual me revienta. Es otro de los fiascos que se nos presenta a las Miladies como opción, tan reconfortante como una sopa caliente de Lady M., pero qué más quisiéramos nosotras, que recibimos a los EL vestidas de andar por casa poniéndolos a prueba una y otra vez para que nos acepten y nos quieran tal como somos… Somos el antiglamour personificado cuando del EL se trata. Ellos pueden llevar días sin ducharse pero nosotras debemos estar espléndidas, de buen humor y dispuestas a escuchar para que no desaparezcan como en un sueño, lo que de hecho sucede con frecuencia.
Y entonces llega el vacío. Esa sensación de “ ya lo sabía” que por mucho que se sepa no deja de doler.
Es jodido. Es jodido porque tratas de superarlo, pero lo ves por todas partes. Aunque no sea él, no puedes olvidarlo porque el EL ha despertado en ti, Milady, ese especial gusto por vivir, mejor dicho, ese vivir muriendo por amor de película chorra de Estrenos TV basada en hechos reales. Es una “true story” que tú creías era el “true love” “the one and only”. Y como en una película mala, justo cuando empiezas a ver la luz al final del túnel, cuando ya has dicho públicamente “juro que nunca más volveré a caer” a lo Escarlata O’Hara en chándal, suele reaparecer, esta vez de verdad. Seguramente ya te estaba buscando, aunque puede ser por casualidad. En cualquier caso, la escena se repite. Escarlata se convierte en una quinceañera, que apenas puede mantener una conversación. Es patético. Cuando el EL pregunta “¿cómo estás?” toda la rabia desaparece. Esa expresión manida basta para devolvernos la esperanza. Ahora sí, ahora sí que se interesa por mí y donde dije digo digo diego. Tras un intercambio de palabras que no pasa de un simple saludo, la Milady vuelve a sonreír a escondidas y desarrolla el tic de mirar cada minuto el móvil. Una vez más, habrá llenado de contenido un envoltorio vacío. Su falta de palabras es una expresión, sin duda de timidez y vergüenza.
ESPÍRITU LIBRE ,o l’adepte a la religió del no compromís.
No sap què farà d’aquí 5 minuts. Ni ho vol saber. Aquest és el sentit de la seva vida , el que la fa emocionant i lo que el fa a ELL tant interessant per a tu, femella inexperta i enlluernada que et relaciones amb ell i que mai sabràs tampoc el que ell farà.
I tu acabaràs per no saber tampoc el que fas (perillós).
A la seva vida no hi ha regles: tot sovint ,no sopa i de vegades, quan creus que no soparà, acaba sopant, però quan vols quedar per sopar, aquell dia no soparà ( diga-li sopar, diga-li quedar per anar al cine, diga-li anar a viure junts, diga-li tenir fills....), diga-li com vulguis, ...no farà res del que esperes. Mai. Perquè només de concebre el seu cos fent una cosa que abans ha planejat la ment i no l’instint ,li surt un sarpullido per tot el cos.
Té una frase llatina ( però no del Chayanne) a la que s’aferra qual clavo ardiendo i que és “carpe diem” i que ho va treure de la pel.lícula “EL club de los poetas muertos”. Penós , però avalat per molts intel.lectuals de prestigi (encara que ell no ho sàpiga,i preguem que no ho sàpiga perquè quan ho sap, és que posseeix referències intelectuals i llavors serà infinitament més perillós....)
La característica principal d’aquest tipus és el no compromís.Tots els porus de la seva pell ho desprenen. Perquè la seva religió els prohibeix expressar-ho verbalment, per això ho expressen pels porus de la pell.....però MAI MAI en paraules.
El Espíritu Libre és un estat en el qual l’home està completament evolucionat, no com a home, sinó com a caçador i inseminador. Un estat perillós per una femella inexperta i enlluernada com tu.
A continuació analitzem els subtipus d’Espíritu Libre que la nostra amplia experiència ha detectat:
EL HIPPI
El subtipus Hippi ha après tècniques variades multimèdia i exòtica amb les que sorprendre a la víctima, que no ens podem arribar ni a imaginar, ja que són una combinació, i estan tretes de vàries filosofies, llibres d’autoajuda o cursos de fi de semana de perfeccionament espiritual( això últim només es dóna entre els especímens més elaborats).Però resumint, aniria així:
El coneixes un bon dia a la platja ( on acaben la majoria dels especímens d’aquest tipus en algun moment del dia, perquè després et diran que el mar et conecta amb el cosmos primigènit,el sodi parla amb els teus àtoms a un nivell profund i l’arena això i el cel allò altre... però jo opino que en realitat encara estan pròxims en aquella fase de l’ésser humà en què erem rèptils i vam acabar sortint de l’aigua, cosa que ells mai haurien d’haver fet.)
Ell fa exercicis de tai-chi, sol, davant del mar i aquesta imatge se’ns grava al cervell i la convertim en “quin home més interessant, li importa una merda el que els altres pensin d’ell, està desenvolupant-se espiritualment....mentides, perquè el que en realitat estàs mirant és la seva cadera fent moviments que normalment cap home fa ,ni a la discoteca ni enlloc. I també mires lo fibrat que està i lo bé que li queden els pantalons hippis cagats de la india. I no deixes de mirar-lo, no pots, i ell , que se n’ha adonat des del principi, i després de fer veure durant una estona més que fa els exercicis, et demana un cigarro mentre diu que ho està deixant ( lo que és ,és un simple gorrón però tu penses que és un home que està en procés de ser supersa i ideal de la muerte biològic ) i llavors bla bla bla, Nicaragua, bla bla bla , la India, bla bla bla , l’energia i bla bla bla una cerimònia dintre d’un tipi... i bla ,bla ,estàs bloquejada..... i no saps com, ets a casa seva contemplant el seu espai vital-santuari com si fóssis la primera d’haver-hi penetrat i després de col.locar un incens et diu”tanca els ulls” i llavors se t’acosta per darrera i t’agafa la cadera dien-te que t’ensenyarà un exercici brutal que et sanarà de cop i allunyarà definitivament de tots els mals amen i te la fa moure –la cadera-mentre et pregunta “ sents com es mou l’energia? “ .Llavors tu penses en el sexe, però et sents bruta per pensar-hi, quan hauries d’estar sentint l’energia cósmica i no dius res però com que ell és “tan sensible a les energies” nota que estàs pensant en el sexe i diu “ no et preocupis, això que sents també és energía cósmica i jo també sento el mateix” i se t’acosta més ( si és que és posible) i llavors ... aneu al llit!, bueno, al llit no, al tatami( que ell li diu tatami per impressionar, però és un llit a terra, a sobre de palés robats en una obra i no els ha netejat de ciment , cosa de la qual te n’adonaras quan tornis a casa i dintre les calces tinguis tot el ciment de la obra)
I com que tot està encobert per l’energia cósmica-que despista molt- no hauràs fet l’amor, que és el que creus que estaves fent , sinó que simplement hauràs tingut un intercanvi còsmic que t’ha acabat convertit en la seva Puta Còsmica i res més i aquí s’ha acabat tot.
I pots estar agraïda si et dóna de berenar alguna cosa més que una galeta de fibra biológica i en el cas que te la dóni , ho faci sense engegar-te un discurs de la cooperativa on la compra i lo guai que és tot i el bon rollo que hi ha entre tots els membres d’ aquesta cooperativa-paradís. Perquè aquest individu té una frase recorrent: BON ROLLO. I el bon rollo seu acaba amb el teu bon rollo, generalment. Perquè el “bon rollo” és una frase que pronuncien constantment en el moment de la pre-conquesta i també just després, com una declaració de principis i també com un mantra que allunyarà les males vibracions en el moment en què comencis a intuïr la patada al cul (moment galeta) i finalment t’allunyarà a tu i en un plis i sense gairebé ni adonar-te’n, estaràs fora del tatami i de casa seva i amb la sensació de que allò que ha passat no tornarà a passar mai més ( i a més a més amb tot el ciment a les calces).
A tot això, el seu company de pis ja s’havia apalancat al sofà a mirar la tele i quan surtis de l’habitació del tatami et mirarà rient per sota el nas i no farà cap esforç per presentar-se ( aquí has de sospitar i no pensar que ets una Puta Còsmica especial, no, ets com totes les que han vingut i totes les que vindran: una Puta, però la diferència amb les putes normals és que les Putes Còsmiques són més tontes, perquè no cobren )
Llavors ve el moment, un cop fora de casa seva en el que recuperes la teva personalitat-perquè ha quedat anul.lada des del moment en què l’has conegut fa 4 hores, empassada per l’energia còsmica d’un forat negre- en què et fas una pregunta: “ si hem intercanviat les energies i les hem mesclades amb l’energia còsmica i tot era tan fantàstic...Perquè no hem intercanviat els telèfons?
Perquè hem deixat en mans de l’univers la nostra segona cita?“
Amiga meva: t’està fent veure des del primer moment la base del que serà a partir d’ara la vostra relació: t’està dient subtilment que li seguirà divertint molt més anar a comprar la galeta a la cooperativa que follar amb tu.Vaja, Que és millor la galeta que tu.
Anex pràctic: El subtipus Hippy poques vegades,per no dir cap, utilitzarà el condó, perquè és una cosa antinatural i no és biodegradable . A més la seva teoria de la “vida senzilla com els homes de cromanyó” l’impedeix tenir al seu abast una “eina” tan sofisticada. Ell no es considera materialista en absolut, però aquesta frase recurrent ,que hem investigat a fons, simplement vol dir que la seva precària economia no pot suportar la compra del condó i que per tant, no és que no sigui materialista, sinó que no pot ser-ho.
EL TRAUMATITZAT o altrament dit ’HOME-ICEBERG.”
( i no té res a veure amb l’enciam iceberg )
La seva aparent superficialitat respecte els sentiments és completament enganyosa; com l’iceberg, ell tampoc no és conscient del 75% dels seus propis pensaments ,la qual cosa l’incapacita per expressar el que té a dintre.Perquè no sap que ho té. És Passiu-agressiu: passiu com els icebergs que floten i es deixen dur enmig de l’oceà i agressiu perquè són capaços de submergir l’insumergible ( si un iceberg va enfonsar el Titanic, què fas que no corres?!?!?)
Hi ha 2 tipus de tipus d’Homes-Iceberg:
-L’Home-Iceberg traumatitzat per una femella anterior a tu. El trauma és una excusa per exercir d’espíritu libre.
-El traumatitzat per ell mateix .Fa pena i desperta en tu sentiments maternals.
La diferència bàsica entre els dos és que el primer NO té autoestima, però el segon fa veure que no en té i després mors aixafada per ella.
Aquí,però, tractarem de L’Home-Iceberg traumatitzat per una femella anterior a tu:
Va estimar -així, en passat,fa molt i molt de temps, encara que només hagi passat una setmana......Sí, va estimar però mai aporta la documentació necessària. Però de tant pesat, al final t’acabes creient que va existir el tal subjecte que ell anomena Yolanda –o sigui la femella anterior a tu-i a la qual primer odies “ com va poder-li fer tan de mal aquesta filla de la gran puta?” i al final acabes entenent-la i aconseguint el seu número de telèfon i li dius: tia...chapó!!!
L’home traumatitzat és una víctima, és un gos abandonat que et trobes al carrer o en un bar ( o a amèrica en una bugaderia), perdut, sense rumb ni destí, i amb les orelles caigudes, que et mira com dient ” m’han abandonat durant les vacances...reculla’m” però també “però si no ho fas ho entendré perquè és insuportable estimar-me” Però tot això t’ho diu amb un aire de dignitat tant enorme que et fa pensar just el contrari:que aquest home solitari és una joia, és complert en sí mateix i que tot i que ell no ho sap, no necessita ningú. Aquest pensament ,que en una persona en un estat normal la faria fugir ben lluny, fa que es desencadenin en l’interior d’una persona malalta com tu la cadena més absurda i estúpida mai vista: et vénen ganes irreprimibles d’estar al seu costat, dient-li tot el temps que tothom necessita amor , que ell també en necessita i que tu ets la persona indicada per donar-li perquè has sabut veure lo especial que ell té a dins amagat ( el 75% de l’ iceberg). El descobriment màgic del 75% , imagina’t:tot un món! !!és meravellós i és només per tu i que no ho canviaries per res , perquè ell és perfecte en ell mateix ....però bueno.... un 5 % el podriem canviar perquè realment té coses que....bueno,potser un 15% s’hauria de canviar perquè t’agrada massa la solitut i bueno de vegades t’enfades sense motiu i bueno, canviaria un 30% perquè no escoltes el que et dic i ets un egoista de merda, i on eren els teus amics abans de que jo arribés,eh?!? Digues: on eren?!? Perquè què et penses ,que jo no necessito res, eh? No ets carinyós ni em fas l’amor suficient!!!.......
Llavors et converteixes en un ésser completement incoherent! (tu,no ell).
El fet que no tingui rumb ni destí, et semblarà que llavors és més fàcil per tu dirigir-lo cap al amor tralala. ....Vas molt equivocada. Abans convenceràs un gai de fer un polvo amb tu, que a un home traumatitzat. Perquè la líbido també la té traumatitzada, en general,... bé pot ser que no del tot traumatitzada,... no sempre, però prou per equiparar el fer l’amor amb ell a quan esperes el nitbus i al cap de 5 minuts arriba: és com un miracle.
Observem en els documentals de la tele del migdia amb les seves grans ensenyances: Jo no m’adormo veient aquests documentals i per tant, aprenc coses. Què diuen? Que un animal ferit és l’animal més perillós que hi ha. Per tant, no oblidem l’ensenyança.
Quan tu treguis l’apassionant tema de la Yolanda, la femella anterior a tu,absolutament sempre et dirà rient i amb condescendència, que ho té compleeeeeeeeeetament superat, mentre tu-fent un vistaso al seu pis ,atònitament, contemples la foto de la Yolanda penjada a la paret, la col.lecció de petxines que van fer junts l’estiu que van passar a Menorca, la tetera de la Yolanda a la cuina, la última ungla que la Yolanda es va tallar...., però l’home traumatitzat desenvolupa durant la seva vida una capacitat per conviure amb el fantasma de la Yolanda que ríete del 4º milenio. Capacitat de conviure amb les coses d’ ella sense veure-les , són com parts del seu cos i ja ni sap que les té enganxades i quan tu les anomenis dirà que li agrada mirar la cole de petxines d’una manera científica ,que el retrat ha quedat enganxat a la paret perquè la cola d'impacte era molt bona i no es pot arrencar, que fa servir la tetera rovellada perquè a les altres teteres les infusions no queden igual de bé, i que la ungla és seva. Però no és seva !!! I això, si tens algun parent al CSI et costarà menys car però sinó, pagant i amb la ungla i un cabell d’ell, tu ja tens la prova que demostra que ell no està bé del cap. (I també la prova que demostra que tu tampoc ho estàs, però això,aquí, no ho tractarem)
Però li van fer maaaaal!!!! I mai més gosa caure en les redes del amor, tot i que tu li agrades moooolt!!!!!!!! Bueno... bastant. ...bueno,una mica.Una mica...bueno...suficient.Suficient.
El moment àlgid de la relació serà aquell en què ell confessa que té por. I tu el vius com a tan real i emocionant com si t’ haguéssin dit la cosa més bonica del món. Efectivament, serà la cosa més bonica que ell et dirà . I el més a prop que mai estareu , emocionalment parlant.
Però “tinc por”, malgrat ser una frase curta ,significa que li queden anys per superar lo de la Yolanda i generalment aquest subjecte no cura la seva por amb la persona a la que li han confessat (perquè és més fàcil començar de zero amb una altra femella que no conegui aquest secret tan íntimament ,sinó que el coneixerà en la forma de trauma superat, que ,ON VAS A PARAR!!!, és molt més llevadero per tothom)
Un home traumatitzat, quan és descobert, fuig en plena nit cridant “et menges l’ollaaaaa!!!!!!!!” com un possès i udola la lluna en busca dels seus avantpassats ferits i acaba en un bar bebent ,( però no enrollant -se amb d'altres femelles, massa ferit, però se les ha de treure de sobre...ja que les seves ferides constantment les atrauen ). Aquest és el moment d’abandonar-lo, perquè començarà la seva fase agressiva i ho negarà tot amb tal energia que contrarestar aquesta situació et costarà anys de recuperació i molts diners en teràpies. Més et valdrà estalviar-te tot això i quan vegis l’ungla, simplement li dius que tens coses a fer ...i no tornes mai més. (I tampoc el truques.)
Subtipus d’home traumatitzat : el adolescente tardío.(encara per acabar)
El Viajero-mochilero
Descripción y hábitos:
Este si que es un ciborg mutante de la clase más peligrosa; incluye innumerables gadgets adquiridos en lugares para ti ignotos y fascinantes. Este es su mayor poder de seducción; de hecho todos los viajes han sido para hacerse más interesante y para ir huyendo de sus víctimas anteriores.
Le reconocerás por su mochila y estudiado desaliño. Se te acercará en una estación de tren o autobuses de tu ciudad, o la ciudad donde estudias/vives, se te acercará, repito , guia en mano (opcional), y te preguntará si puedes decirle un lugar donde pasar la noche. Si lleva guía no es tan peligroso, le puedes indicar una pensión a boleo entre las que ofrece la lista, a ser posible lejos de tu casa para evitar encuentros casuales, si no te gusta, o cerca de tu casa si te gusta y quieres hacerte la encontradiza. Si no lleva guía, te gusta y te inspira confianza puedes llevártelo a casa, pero es conveniente que le preguntes antes si sus planes para la ciudad son para unos días, años etc; de esta manera sabrás si te enfrentas a un posible okupa y sentarás jurisprudencia para cuando tengas que echarle, probablemente por presión de tus compañer@s de piso. Otro factor de riesgo es el idioma, que puede generar innumerables malentendidos que mientras haya amor-pasión serán divertidos y encantadores y, cuando empieces a verle el tupé, la excusa perfecta.
Probablemente, aunque en un primer momento te causará dolor, el hecho de que lo más probable es que se acabe marchando (99’9% de posibilidades) al final puede ser también un alivio, porque, a parte de que está de buen ver no sabes a quien te estás llevando a tu casa . Si os podéis comunicar en algún idioma te pondrá la cabeza no sabes como de las historias de sus viajes, que si pasó esto aquí que si eso allá... y tu ya mareá de sitios donde no has estado, y la puta envidia que te dá... y además el tío no escucha, porque tu vida, lo que estudias, tu trabajo, no los encuentra nada interesantes, te corta a la mínima que algo que dices le da pie para contarte una anécdota que a él le parece graciosisima y tú no acabas de entender el juego de palabras, y como te lo quieres tirar, le ríes la gracia. Ah! Hasta que de un modo u otro empezáis a usar el lenguaje universal del cuerpo y se acaba toda esa paliza de historias y sitios raros. Probablemente la primera noche se lo curre si quiere tu casa como campamento base, o puede que al día siguiente desaparezca después de una noche inexplicablemente maravillosa. Nunca se sabe, con esto de la mochila...
Los viajeros pueden combinarse con otros especímentes: existe un caso documentado de viajero –traumatizado. Muchos hippies viajeros (jipiz!) han estado en la India (son especialmente peligrosos los israelitas que han pasado por el Ashram de Osho); como amantes pueden ser una maravilla o haber decidido que no se quieren correr nuca más, con lo cual probablemente tú tampoco, si sigues con él. No te preocupes, no durará mucho, sobretodo si intenta explicarte de manera práctica lo que entiende por amor libre enrollándose con tu compañera de piso. Después intentará convencerte de que tu malestar está causado por el hecho de que aún no estás iluminada y lo que tienes que hacer es aprender a meditar y a vivir el presente. Si las hormonas están desbaratadas, es posible que no consigas echarle en ese preciso instante y que se vaya a vivir el presente a la puta calle a ver si él está iluminado (que si lo estuviera no necesitaría tirársete a ti ni a tu compañera de piso, estaría en el Nirvana lo mismo en una acera que en una cueva). Es posible que te diga que estás reaccionando y que deberías observar. Admítelo abiertamente, estás reaccionando echándole de una patada en el culo y estás observando su cara. Él registrará tu actuación en su cuaderno de bitácora antropológico como una muestra del apasionado carácter latino, tan poco espiritual. Es posible que lo incluya entre las anécdotas de sus viajes con que adormecer a futuras víctimas (aunque seguramente hará algunos cambios en el argumento a su favor).
El Gurú
Es una versión madura, depurada y mucho más peligrosa que el Israelita que ha estado en el Ashram de Osho.
Actualmente con tanta terapia, filosofías alternativas, clases de yoga y de tantra no faltan gurús donde escoger; paradójicamente esta abundancia los hace menos peligrosos.
Hace veinte años, cuando empezó el movimiento de la nueva era había cuatro gurús y las acólitas se pegaban para enrollarse con ellos (y compartir la energía cósmica); esto frecuentemente desembocaba por su parte en conductas flagrantemente poligámicas. Actualmente debido a que hay que andar con más ojo por el tema de las enfermedades venéreas, así como un resurgimiento de una cierta contención sexual, los gurús suelen practicar monogamias sucesivas, como quien más quien menos pero a lo gurú; es decir como todo el mundo pero que los argumentos para pasar de una mujer a otra son del tipo “he conocido a una mujer que está más evolucionada que tú”. Y se supone que ahí una debe sentirse mal por no haber aprovechado el tiempo y haber evolucionado todo lo bien que una hubiera querido. Pero por mantener las apariencias y el buen rollo se suele actuar civilizadamente. Hasta que una ve que la supuesta mayor evolución de la competidora es en el plano físico (que es un reflejo del alma, dirá el gurú). Ahí es donde nos percatamos que el gurú más bien involuciona hacia una regresión inevitable a una segunda adolescencia, y nosotras, que ya se nos ha caido del pedestal nos vamos a dar una vuelta por otras terapias, sectas, si es que queremos seguir con el arquetipo porque tengamos una gran fijación con la figura paterna, o el motivo que sea, y si no, a otra cosa que tampoco había para tanto.
MÚSIC I POLITOXICOMAN
Estariem parlant d’ individus que toquen la guitarra , elèctrica o acústica, el saxofon o el baix, principalment, però MAI , d’ individus que toquen les maraques. Mai. Els músics de maraques no tenen por al compromís, és un fet demostrat per la nostra àmplia experiència .
Tampoc estariem parlant de músics d’orquestra simfònica ni de músics de grups d’animació infantil perquè no actuen amb nocturnitat , que és una de les característiques d’aquesta subespècie tan perillosa.
Estic parlant d’ individus que formen part de grups que actuen amb PREMEDITACION ,NOCTURNIDAD i ALEVOSÍA ( que no sé el que vol dir exactament, però és dolent segur).
Un dia els coneixes ( un dia no, una nit) i les vibracions que t’envia ...en fi...no estas preparada per això...és com quan a la nau enterprise no li funciona l’escut energètic protector: letal. Però ja ha traspassat el teu escut protector: amb una sola mirada , amb unes paraules xiuxiuadores a la teva orella. ( que no vol dir res més que que sap parlar fluixet, no vol dir que sigui sensible). Però amb aquest to de veu està intentant comunicar que també pot fer l’amor d’una manera sensible. I a més, de manera natural, sense estudiar Tantra ni res, perquè no li cal, perquè tots els grups de heavymetal tenen una balada i ell també la té. Perquè ell té cor. Sí.. i sap fer balades. Com una ovella.)
Tant fa el que diguis aquella nit, aquella nit estarà d’acord amb tu en tot. I tant fa del que parlis , en l’ambient i , barrejat amb l’alcohol i el fum, tot estarà impregnat de SEXE.SEXE SEXE i SEXE .Per això és un ésser entusiasta ,per això va botant per la discoteca abarrotada de gent mentre et va a buscar la beguda a la barra abarrotada de gent ( i tu el mires extasiada quan torna amb la beguda com si fos un mascle del Neandertal que torna amb la peça de caça més gran).D’això li ve tant d’entusiasme: sap que té un 90% de possibilitats de follar. D’això i de les substàncies que s’estigui prenent.
Perquè una característica a remarcar d’aquests individus és que no és dediquen a consumir una sola droga, així com tampoc es dediquen a consumir una sola femella. I entre ells fan competicions de consumicions dels dos tipus, sent el que més substàncies i femelles consumeix en una sola nit, el guanyador. I quin és el premi?-ens preguntem. Segons el Sr. Darwin: que totes les femelles el triaran a ell i tindrà molts descendents, que és el que s’ha d’aconseguir en aquesta vida. De totes maneres quan a aquests especímens realment els toca aquest premi fugen corrents, cosa que demostra com són d’incoherents i antinaturals.
Poden seguir anys així, de manera que hi ha molts especímens penjats de les barres dels bars que havien sigut així i tenien èxit, però ara són simplement patètics, emparrats en què ells són fidels a sí mateixos i l’únic que demostren és que són fidels a la mateixa caçadora de cuir ronyosa que s’ha arrastrat per tots els vòmits de adolescents i pixats de gossos punkis. No sempre és bo ser fidel a un mateix i ells en són l’exemple vivent:els tatuatges entremig de les pelleringues no són sexis . Ho eren abans, en un altre context ( cos). Ara ja no ho són.
Músico-politoxicómano (otra aproximación)
Si eres mínimamente sensata seguramente no le dejarás entrar en tu casa, pero si sucede es posible que con él salgan algunos objetos de tu propiedad contra tu voluntad, gran parte de tu autoestima puede ser arrebatada en relación proporcional al tiempo que permanezcáis juntos y a la severidad de su caso. Sabemos que intentabas salvarle de sí mismo, pero es que él no quiere, así que la batalla está perdida de antemano. Si estuvieras en posición de decidir racionalmente te diría huye! Igual te lo digo pero no vas a poder hasta que la intensidad hormonal baje un poco, mientras tanto disfrútalo cuanto puedas. Ya verás que es una historia de subidas y bajadas; es importante que en algún momento nos demos cuenta que no estamos intentando salvarle a él, sino a nosotras mismas, de nuestro aburrimiento vital, de lo poco especiales que nos sentimos, nos decimos: si consigo salvarle estará tan agradecido que me querrá para siempre. Craso error, en general queremos que se nos quiera como somos sin intentar cambiarnos y esto también es aplicable a los tíos; además el músico politoxicómano también puede estar traumatizado y comportarse como una víctima para encontrar mujeres que les cuiden. Para un cambio radical nada mejor que tocar fondo y eso no va a suceder a tu lado. ｿNo vas a poder compartir su mejoría? Nunca se sabe, la vida da muchas vueltas.
Si eres mínimamente sensata seguramente no le dejarás entrar en tu casa, pero si sucede es posible que con él salgan algunos objetos de tu propiedad contra tu voluntad, gran parte de tu autoestima puede ser arrebatada en relación proporcional al tiempo que permanezcáis juntos y a la severidad de su caso. Sabemos que intentabas salvarle de sí mismo, pero es que él no quiere, así que la batalla está perdida de antemano. Si estuvieras en posición de decidir racionalmente te diría huye! Igual te lo digo pero no vas a poder hasta que la intensidad hormonal baje un poco, mientras tanto disfrútalo cuanto puedas. Ya verás que es una historia de subidas y bajadas; es importante que en algún momento nos demos cuenta que no estamos intentando salvarle a él, sino a nosotras mismas, de nuestro aburrimiento vital, de lo poco especiales que nos sentimos, nos decimos: si consigo salvarle estará tan agradecido que me querrá para siempre. Craso error, en general queremos que se nos quiera como somos sin intentar cambiarnos y esto también es aplicable a los tíos; además el músico politoxicómano también puede estar traumatizado y comportarse como una víctima para encontrar mujeres que les cuiden. Para un cambio radical nada mejor que tocar fondo y eso no va a suceder a tu lado. ｿNo vas a poder compartir su mejoría? Nunca se sabe, la vida da muchas vueltas.
Otra opción siguiendo la ley del péndulo es que te hagas más politoxicómana que él (o que lo finjas) finge que te comes dos pastis más que él, que te metes más rayas, fúmate sus porros, finge que te desmayas o que te da un yuyu. Es posible tanto que no se entere (por eso es más seguro que finjas), o que se desviva para cuidarte, invirtiendo los roles. Es posible que sentirse imprescindible y capaz de cuidar a otr@ le suba la autoestima. Es el momento de tener un hijo.
El porreta-fumeta:
Dícese de aquel indivíduo que enriquece el tabaco con marihuana o sus derivados, incluso llegando a obviar el tabaco. Aunque puntualmente muchas personas de nuestra generación lo hacen, llamamos fumeta al indivídu@ que hace esto de la mañana a la noche todos los días o, en su defecto, tan a menudo como puede y en proporción y circunstancias mucho mayores que el resto de consumidores de esta planta sagrada (estupefaciente, en su caso).
Una de las características del fumeta es que el consumo de esta planta le hace llevar una vida mucho más relajada que el común de los mortales. Por este motivo a) faltan a sus responsabilidades, b) no las tienen.
Aunque en ciertos círculos el uso de la marihuana está bien visto, en el caso del fumeta compulsivo, no nos dejemos engañar: es un adicto. Dice: “lo dejo cuando quiera” (frase típica de adicto, presume de lo que carece y si no hubiera una adicción , no habría nada que dejar). Parafraseando a Lucía Etxebarría, quien al parecer parafraseó a otro: “las personas adictas no quieren estar solas” o sea que si eres una dependiente emocional, no te va a dejar. Incluso siendo una dependiente emocional, vas a querer dejarle porque esa relación va a ser como cargar un saco de piedras (él). Entonces él hará uno de sus escasos esfuerzos: te irá detrás y te dirá que te quiere. Es posible que tú también te hayas encariñado y de esta manera te retenga a su lado un poco más pero, por más que te quiera, quiere más a la María así que la situación no va a cambiar (fácilmente). Es posible que lo deje por un tiempo para demostrarte que puede -bajo presión de ser abandonado-, pero recaerá, ｿqué te apuestas? Mira, el fumeta es una subdivisión del traumatizao. Probablemente intenta ahogar en el humo lo que otros en el alcohol: un gran malestar personal: depresión, miedo, ansiedad... y la cuestión es que se automedican. Ya sabemos que los antidepresivos también tienen efectos secundarios. Así que es mejor que inicie algún tipo de proceso terapéutico –que no sea otra droga, ya que podría reconvertirse en politoxicómano-. En cuanto a ti eres su novia o su churri, no su terapeuta. Si baja tu calidad de vida ,y seguramente lo hace, porque si no hace nada tendrás que hacer tú lo de los dos (ahí lo del saco de piedras), plantéatelo. Las relaciones requieren la colaboración de ambas partes; como dijo Cortázar “un puente no se sostiene por un solo lado”.
El punki
Ah, los punkis, qué tendrán. Aquí voy a revelar una gran paradoja de las tribus urbanas... Trrr trrrr trrr (redoble de tambores!)
Debajo de la dura apariencia de un punky léase: ropa negra y/o sucia, pelos-pinxos, cresta, colorantes artificiales en los pelos, muñequeras de tachuelas, collar de perro con pinchos, conductas asociales, falta de higiene, piercings de todo tipo incluyendo el imprescindible imperdible, tatuajes de calaveras, monstruos, etc... Debajo de todos esos... ｿcómo decirlo? Elementos disuasorios para cualquier aproximación, cual erizo, el punky es, frecuentemente un ser muy tierno y vulnerable; pudiendo llegar en ocasiones a la categoría de traumatizado. Si quieres cariño -y puedes soportar el olor-, líate con un punki!
Ahora la otra parte e la paradoja: bajo la apariencia hippy-flower puede haber una persona potencialmente muy cabreada; no va a saltar a la primera, porque quiere mantener una imagen de “paz y amor”, pero si consigues cabrear a un hippy pon tierra de por medio porque son muy secundarios y van a tardar muuucho tiempo en perdonar, si es que llegan a hacerlo totalmente algún día.
L'ARTISTA POLIFACÈTIC
És intangible, inabastable .Apareix envoltat d’un fum misteriós del qual no es retira en tota la relació i dins del qual ens és impossible definir-lo. Quan ho intentes és escurridís com una serp i com ella, és també un animal de sang freda. Et fiaries d’una serp? No. Doncs, així, perquè te’n fies d’ ell ?!?!? (Em torno a remetre als documentals de la 2. No dormiu, mireu-los!!!).
La seva virtud o millor baza, és que no el pots etiquetar –ara sí, gràcies al manual que estem confeccionant- : quan creus que és poeta resulta que també és músic i quan has assimilat –sexualment- que musica poemes, llavors et diu que és doctor en biologia molecular....
El doctorat li dóna un toc de persona com cal que el fa accedir a la copulació amb més facilitat, ja que l’avala oficialment com a persona seriosa i responsable.... i si no es posa el condó serà per alguna bona i científica raó ( Percatem- se de la seva estratègia de serp: no ha començat per dir-nos lo del doctorat, perquè si ho diu al començament, per nosaltres és avorrit, però si ho diu al final, a nosaltres ens remata )
És tan exòtica la seva història familiar que creus que se l’ha inventat, però probablement sigui certa: la seva mare esquimal li ha deixat en herència un iglú. El seu pare era el cap d’una tribu d’una illa de la Polinesia i ell és aristòcrata polinesi .Sí. Quan et farà l’amor a l’iglú, et dirà paraules sagrades en polinesi que et transportaran a paraïsos que no et podies ni imaginar!!!! No t’hi resisteixis: segons els documentals d’animals el pitjor que pots fer quan un animal et mossega és intentar retirar el membre mossegat. Has d’esperar a que l’animal ja no vulgui mossegar-te més ,així encara et queda alguna esperança de recuperar part de la teva ànima abatuda , mossegada per l’artista polifacètic.
Mai t’arribes a recuperar emocionalment de tota la informació que ell va “vertiendo” sobre tu: poemes, teories sobre els àtoms, i sempre que el veus et mareges i tens la impressió d’estar en un lloc irreal, extasiada i en ple deliri per haver trobat semejante joia. La culminació del teu èxtasi o mossegada, serà el començament de la teva ràpida davallada com a femella del seu interès.
L’artista polifacètic,l’artista total,et tirarà a l’abisme des del cim on ell resideix-i tu no- i és possible que moris.I és possible que això sigui molt positiu per tu. El cim de fet, és un lloc fred , sense herba i fa sempre vent i només pots firmar en el llibre dels Escoltes” jo he estat aquí”. Però ningú no dura més d’un quart d’hora al cim.
L’Artista Polifacètic recullirà el seu estimat esperma per congelar-lo o fer una performance,o li farà un nus de mariner amb carnet de pilot d’embarcació, que n’hi ha molts d’artistes polifacètics amb el dit carnet).
L'INFIDEL
Home d’uns 40 anys compromès davant dels ulls de Déu amb una dona que no ets tu.
Amb prole i una feina lliberal que l’obliga a viatjar tot sovint i a prendre copes fins a altes hores de la nit. (Esgotador,digne de compassió i totalment comprensiu)
Va fracassar sexualment a l’adolescència perquè es considerava lleig i li feien por de les dones. En aquell entonses, era un ser romàntic que creia en l’amor verdadero però amb la crisi dels 40 se n’ha adonat que ser romàntic l’ha convertit en gilipolles i ara es dedica a no desaprofitar simbòlicament el seu esperma i fecundar metafòricament totes les dones que pugui.
El que abans era un ser completament inofensiu, ara és tot el contrari: sap com tractar les dones (coneix el tema de les hormones en profunditat gràcies a la convivència amb la seva dona i es sobreposa amb serenitat i tendresa a la sang de les compreses i les calces en remull ), té molta experiència sexual (sap ser pacient per trobar el camí dels orgasmes femenins) i té clar el que vol:SEXE (conservant la seva situació familiar ,que és el que li dóna l’estabilitat que necessita per follar amb tu de la manera que ho fa: o sigui bé)
L’home infidel no pot acostar-se a tu com els altres , és evident , perquè no ho té tan fàcil com els altres : sap que arrossega amb ell la seva circunstància, que ni és petita ( inclou dona amb la qui comparteix el domicili i 4 fills) ni és lleugera ( la culpabilitat pesa molt ), i que segons com s’ho manegui, no consumarà res de res.
Per aquest motiu l’home infidel ha desenvolupat una estratègia que aprofita elements de la seva circumstància com a aliats a la causa. I tot això ho farà representant per tu, una petita però encantadora obra de teatre !!! Sí: un vodevil!!!!! Preparada ? ( sona música animada)......
Benvinguda a l’actuació de l’home infidel (aplausos. Surt l’home infidel davant de les cortines de vellut vermell amb barret de copa i frac ) .
“Benvinguda a la meva gala!!! Estàs bé? Et sents còmode? Vols un altre gintonic? Aquesta nit, en exclusiva ...per tu ...i únicament per tu.... et seduïré.”
( aquí voldríem puntualitzar que la dona no està sola a la platea.No.A la platea hi ha com a mínim 100 dones veient l’espectacle .L’home infidel ho sap, però elles no. Elles senten rialletes de tant en tant, perfums que no són el seu....però prefereixen no fixar-se massa en la foscor que tenen al seu costat).
“Sí.Ho has sentit bé.Et seduïré. T’agrada la idea, oi? Ho sé.Estàs molt guapa, per cert.....Només intentaré fer-te feliç durant els minuts que duri aquesta obra que he preparat per tu...gaudeix-la!!!! És efímera , això ho has de saber per endavant....però ....així és el món de l’espectacle! “
“ Per començar, només amb algun dels meus encants, t’explicaré el meu acudit d’humor intel.ligent i una mica negre “( l’explica i rieu.Tu estas tan extasiada que no sents les altres femelles rient.N’hi ha alguna que no ha perdut totalment els sentits i adonant-se de la situació, aprofita per marxar discretament del teatre....l’Home infidel se n’adona, és clar, però no li dóna tanta importància, pensa en les altres 99 que encara resten i estan encantades) .
“A continuació faré el tonto amb una cullera sobre el nas demostrant que a pesar de ser intelectual puc fer el chorres” ( ho fa i rieu ) .
“Tot seguit una mica de conversa intel.ligent , en la qual intentaré , amb gran risc, fer-te entendre el concepte de la refracció de la llum i com influeix en les relacions humanes amb 5 gintonics en mi haver i 2 en el teu!!!!Sé que ho entendràs perquè ets intel.ligent”
Atenció....rrrrrredoble de tambor....aconseguit! ( Puntualització: que tu no ho entenguis no anularà l’èxit del número; no et preocupis per això, és el de menys,relaxa’t i disfruta que això no s’ha acabat....pensa que ell està obsessionat per la intel.ligència de les seves amants i creu erròniament que són un repte per conquerir. No sap que estan més deseperades per consumar que ell. Però això, en el seu cap, li dóna prestigi).
Bé i ara el més difícil: la dona de l’home infidel ( que interpreta el difícil personatge de la Censora del guió) apareix en la forma d’una veu en off i l’home infidel haurà de fer per manera de seguir amb l’espectacle, ja que el públic ha vingut expressament i ha pagat ja l’entrada i no se’l pot defraudar. Atenció.....la dona de l’home infidel, la Censora, parla….”carinyu?”...la seva veu és càlida, com mai ho será la teva, és la mare dels seus fills, per la veu tu saps que és una dona elegant, amb estil, mare però alhora sexi, molt més sexi de lo que tu seràs mai, més bona mare de lo que tu seràs mai, ….sembla imbuïda d’alguna sospita….. l’home infidel fa veure que està parlant per telèfon amb Chicago “yes , yes, ok, ok we can do this...”,... quan l’home infidel penja el telèfon dient “ Ho sento. Haig d’anar a Chicago demà”, la veu en off diu” Entenc que hagis d’anar a Chicago. Ves-hi, jo i els nens estarem bé” .
Fi del redoble, La Censora no ha parat la funció. Tot i així , la seva figura ,tal com tu te l’imagines, idealitzada resta penjada en un extrem de l’escenari.
L’home infidel, amb cara trascendental, et mira i diu : “La meva dona entén que jo hagi d’anar a Chicago. Tinc molta sort, és molt comprensiva” .
Però la censora no ha dit que entengués que ell estigui intentant tirar-se una tia quan ella està cuidant els seus fills. Però perquè entrar en detalls? Els detalls ho enreden tot! El missatge principal és que ella ho ha entès. Us dóna permís per seguir amb la obra. Endavant!!!!
Uf! Quina escena tan tensa, plena d’emocions intensíssimes. La Censora, esgotada per l’esforç del paper que ha hagut de representar, es pren uns quants baylis...
L’home infidel se n’ha sortit: la Censora no s’ha adonat de res o almenys no ha parat la funcio, que es el que compta: show must go on!!!
Però l’espectadora està deprimida... sap que la presència de la Censora planejarà damunt l’escenari durant la resta de l’obra a no ser que ........sí!!!l’home infidel ha entès que si no fa alguna cosa ràpid, no consumarà res i comença a cantar una cançó còmica americana que combina amb el tap-dance en els intervals.( tu rius ). Com a colofó de la cançó aparèixen 2 nens i 2 nenes que ballen amb gràcia i te’ls presenta : la Ona, L’Aram, la Nua i el Inti.jajaajjaja tots riuen feliços i tu també jajajajaj.Són els seus fills. Jajajajajajjaja èxtasis en el que per uns moments, l’home infidel et fa creure que tu participes d’aquesta família. jajajajajaja.... es queda la filla petita, l’home infidel l’agafa de la mà i representen per tu el dia en que van anar al museu de la ciència i quan va veure la reproducció d’un dinosauri , l’Ona va dir: “ papa, està viu aquest animal? “”No petita, està mort.”” Llavors, papa, perquè té els ulls oberts?” jajajajajajajaj . Sóc bon pare, eh? Porto a la meva filla al museu. Estic orgullós de les preguntes tan intel.ligents de la meva filla , perquè si ella fa preguntes intel.ligents, vol dir que jo també sóc intel.ligent...jajajajaj.Tu rius participant d’aquesta informació i llavors ell, miran-te directament als ulls i sèrio, et diu “ els meus fills són el més important per mi”.
I molt bé!!!! Fins aquí la part dramàtica de la representació, ja està: la dona i els fills,...has superat aquesta part ? Sí? Doncs fantàstic, ara ja podem ballar.L’escenari es transforma en una disco dels anys 80 i ell s’acosta lentament a la femella que ha escollit. Aquest és un moment crític per les 98 femelles que NO seran escollides ,que ,quan se n’adonin, marxaran del teatre fingint indignació ( quan en realitat la humiliació i la ràbia les consumeix) i no es miraran les unes a les altres i faran veure que s’han equivocat d’obra i que elles en realitat anaven a veure una altra cosa i que l’actor les ha decebut moltíssim: es un mal actor, es vulgar i l’argument era molt fluix!!!....
Però per tu, l’Escollida,la que no se n’ha adonat que les altres han marxat, la que només ha vist com l’Home Infidel caminava cap a ella amb una cara d’entrega i adoracio, per tu..... serà fantàstic .
I ja podeu començar a fer el gilipolles els dos fins a consumar el que faci falta!!!! Amb 4 gintonics tu i 8 ell, espero que tingueu sort de trobar-vos....De totes maneres la primera cita requereix molt d’alcohol i altres coses que a partir de la segona no necessitareu.
(L’home infidel, que ha tingut els seus fills a escena per recordar la seva circumstància tothora, no es descuida de treure’ls d’escena en el moment de la consumació total. La Censora ho agraeix mentre es pren un altre baylis....)
Quantes vegades aniràs a veure l’espectacle? Les que faci falta fins que ....l’actor ja no vulgui actuar, la censura clausuri el teatre per adulteri, tu no tinguis diners per pagar l’entrada....el fill petit tingui partit de futbol.....però és una obra efímera i així s’ha de considerar, un art menor.
Com a apunt final,s’ha de dir que L’home infidel està completament sensibilitzat amb el tema del condó ja que és l’únic especímen-home que coneix realment les conseqüències de no posar-se’l( en tot l’abast de la paraula consequencies: plors a les nits, mal d’oida, reunions de l’escola, baralles de gelos,els reis d’orient i les cabalgates,etc...)
A continuació, una serie de pel.lícules comentades,que ens aclariran d'on venim...
PEL.LÍCULES QUE ENS HAN MARCAT (MASSA)
-Pretty woman ,la cenicienta del s.xxi,comentat per una milady anònima....
Llámese a ese principe Richard (Riki para los amigos). Personage interesante donde los haya, con esa pose de galan interesante ,puesto que conbina la elegancia y el elemento sorpresa a la que una está siempre dispuesta y encantada de recibir a golpe de targeta mastercar. Sí, mujer ,ese amable caballero de buenos harapos, que él no plancha, porque lo hace Jaquelin. ¿Aún no lo identificas? pues te doy más pistas: sabe escuchar y dirigirte frases originales de psicologia de bolsillo que te dejan flaseada. Y ¿qué me dices de esos regalos sorpresa tan maravillosos y de esos originales encuentros acompañados de frases pegajosas? lo hice pensando en ti... siempre con esa sonrisa condescendiente como si se pasara todo el dia observándote. Y cuando te quieres dar cuenta ya estas!.... ya estas pillada de la olla y eres capaz de abandonarlo todo por él, por tu principe, y vas toda contenta cantando: eres tuuuu mi príncipe azul que yo soñe, eres tuuuu mi príncipe.... para qué tanto rollo mi querida Julia Roberts ( en català queda més autèntica la bonica Julia) si despues de todo esto ,el colega Riki, cuando hayas engordado y tengas arrugas y canas, bonica... tu Riki se masturbará viendo pelis pornos... porque no te olvides Julia que tu eras una puta y ahora con tu dieta rica en alimentos dieuréticos y tu crema de rosa de mosqueta lo que estas es: Puteada. Y colorin colorado este cuento se ha acabdo... ¿como que se ha acabado ?y ¿ donde esta Riki?¿ haciendo la cama, fregando, limpiando, poniendo lavadoras? ¿Eh?¿ donde esta? Vamos, que ya me veo a la querida Julia haciendo la cama... ah ,mira, redondeamos el tema :encima de puta poniendo y haciendo la cama.
- Dirty Dancing: com bé diu el títol i que mai fins ara havia analitzat( perquè quan veig la pel.lícula automàticament s’anul.la la meva capacitat racional) és la Dansa Bruta. Bruta! Que ens quedi clar.
En primer lloc la peli ja planteja un fet d’allò més irreal: un home que balla.
Pressuposa que existeixen els homes que ballen, com si es poguéssin trobar quan vas de vacances amb els teus pares! ( encara més irreal )
En segon lloc pressuposa que un home que balla està lliure i això és un altre fet irreal.Els homes que ballen estan sumament ocupats per vàries dones a la vegada. I tu ,posa’t a la cua.
En tercer lloc pressuposa que els homes que ballen i estan lliures i que trobes quan vas de vacances amb els teus pares fan l’amor com déus, un altre fet irreal (això inclou els negres també,almenys un de Senegal que , en fin....passem a...ehem).
En quart lloc pressuposa que els homes que ballen etc, etc i fan l’amor com déus, els agrades . I els agrades en comparació a una "roquette" o com se digui, que també balla fenomenal com ell i deu fer l’amor com una una tigressa; i que no està lliure sinó prenyada i més digna de compassió que tu, perquè és una adulta sexualment activa que ha tingut un “deslis” i tigressa i madura però molt ben conservada i li senta fenomenal un vestit amb una raja com la falla de San Andrés que a tu et faria semblar un putón barato barato.Però ella, tot i que sembla un puton, sembla més dels cars.
No: li agrades més tu: una filla de papà, repelent, que té vocació de ong però que també pot ballar i maquillar-se si fa falta per salvar la humanitat i que fa l’amor per primera vegada i no solament no li fa mal , sinó que demostra una gran enteresa en no plorar ni parlar de preservatius. I s’ho passa molt bé i fa bromes i provoca bon rollo.Com hauríem de fer totes! Un gran exemple a seguir.
Una peli d’allò més irreal analitzada a fons, però ens poden els homes que ballen, no hi podem fer més.
-El Guardaespaldas (Pikolin). Un home traumatitzat, callat i reservat, emocionalment inepte que no esbossa ni un somriure i quan ho fa s ’arrepenteix i llavors està una estona borde. Això també ens pot: un home traumatitzat....Però és un home traumatitzat que ens jura que ell pot estimar( amb la mirada), perquè ho ha fet , sembla ser, temps enrere, potser en una altra vida. Però si ha estimat una vegada perquè no una altra? Només es tracta de convènce’l amb artimanyes tipus mocadors de seda i espases samurais i baixades de parpados de ojos rollo yonqui però sense semblar-ho ( és difícil d’aconseguir no traspassar la frontera. Si no sabeu fer-ho hi ha la versió més fàcil de “entornar los ojos” que et dóna una imatge interessant.El truco està en mirar-lo com si no l’ acabéssis de veure clar però alhora fent veure que no el veus). Tot i que és difícil identificar-se amb la prota , suposo que per ser negra o famosa, el que en realitat desitjaríem és fer-la fora de la vida del guardaspaldas i deixar-nos protegir per les seves espatlles -mmmmm...- ¨perquè ell és EL PROTECTOR i és bona persona a tope ,que això és indubtable, i hi confiarem fins a la mort i ens serà fidel i ,si no ho és, podem confiar en que ens ho dirà , i nosaltres som les protegides i alhora les GUIES que el conduïran de nou a l’amor. Amor, perquè el sexe en aquesta peli està ocult i només simbolitzat pels llençols de seda negres que no li peguen en absolut al Kevin Taciturn (únic error de la pel.lícula.)
En el subtext de la pel.lícula, i això ens ho fa pensar l’absència remarcable de sexe i lascivia (únicament representada pels llençols negres de Kevin ) , hi hauria el tema de l’INCEST , ja que la frontera entre aquest paper de protector-guardaespatlles i el de germà gran o fins i tot pare,és escassa. Si la peli tractés de la prota enamorant-se del seu pare, la cosa seria infame, però al fer ell "el paper" de pare, simplement la selecció natural torna de fet a triumfar i introdueix uns gens nous en la lluita per la supervivència de l’espècie,( ja que recordem que aquesta s’ha protegit contra la degeneració de la raça mitjançant l’incest)
Aportacio d’una altra lady al respecte:
“después de ver el Guardaespaldas Pikolín en el cine, si! en el cine! elaboré un guión alternativo que pronto enviaré a Hollwood para una versión mucho más interesante: a Whitney Huston la matan, a más tardar, dentro de los 10 primeros minutos de la película. Frustrado, Kevin Kostner, deja el mundo de la seguridad y se hace zapatero remendón; el resto de la película es un documental sobre como realiza zapatos artesanalmente y hace reparaciones. Sería infinitamente más interesante, objetivamente.”
-Titanic. Crec que aquesta és la peli més realista de totes les pel.lícules romàntiques que existeixen, perquè ens vol explicar el hundimiento del amor verdadero. HUNDIMIENTO, fracàs, el Leonardo es congela lentament mentre ella dorm a la fusta suradora i quan es desperta i el veu congelat, passa d’ell i es posa a tocar el pito d’una manera desaforada com si estigués als carnavales de Río de Janeiro. Moraleja i conclusió:ella sap que l’amor verdadero és un fet irreal i si el segueixes pots morir congelada a l’oceà , però si toques el pito viuràs molts anys. Realista a més no poder, considero. I crec que està en l’antiga línia realista de Romeo i Julieta , on l’autor demostra la seva maduresa matant als protagonistes d’un amor adolescent i irreal de bombolleta vola.
